Pica d’Estats

portada pica

El meu primer 3000, be els meus 3 primers 3000, que ja que ens hi posem, ens hi posem per feina!! 😉 … Pica d’Estats, Verdaguer i Montcalm.

Després de la setmana de turmentes, decidim que el millor es fer nit al càmping de Àres i fer l’ascensió del “tiron”, molt mes dur, però ens assegurem que no ens agafa una turmenta al llac de Sotllo. De manera que dissabte, després d’un esmorzar de forquilla agafem els cotxes i cap a Àres, tots estem nerviosos i amb ganes d’arribar.

Un cop al càmping, muntem tendes i a fer un passeig pel poble, que la veritat s’acaba en 20m anant moooolt a poc a poc!! 😉

Sopem ben d’hora, i poc mes tard de les 22h ja estem tots a les tendes intentant dormir, que entre la incomoditat de dormir a terra i els nervis del dia següent, crec que no descansa ningú!!

Diumenge, 5h, sona el despertador i ara ja no hi han excuses, esmorzem com podem i sense fer soroll per no molestar i agafem els cotxes per anar fins al refugi de Vallferrera, aparquem, ens acabem de col·locar les bosses i demés iiii …

A partir d’aquí se’m fa realment difícil descriure tot el que vam poder assimilar els meus ulls, he intentat capturar-ho amb la càmera, però ja us dic que la realitat supera de molt el que puguin reflectir les fotos.

Sobre l’ascensió que dir, doncs que es dura, força dura, fins al llac de Sotllo la cosa encara es força portable, a partir d’aquí arriba la tartera, uuuffff, sembla que no s’acabi mai, i que cada vegada posin mes pedres al teu camí, però si t’ho prens amb calma es pot arribar sense gaires problemes. Al teu favor, que estas veient la Pica tota l’estona, així que tens el teu objectiu a la vista.

Així que xino xano aconseguim arribar fins al Port de Sotllo, a uns 2.850m d’alçada, com sempre el Jacinto i l’Alex van una mica per davant, estan forts, molt forts.Ara toca descendir uns 100m per rodejar la muntanya que està al mig, com estem a la banda de França ens trobem alguna que altre llengua de neu que es fàcilment superable. Tornem a pujar fins al Port de Riufred a 2.980m i ens trobem a la cruïlla dels 3 objectius, Pica d’Estats, Verdaguer i Montcalm, però el primer es el primer, que després pot fallar qualsevol cosa, així que encarem el tram final a la Pica.

Ens queden 800m aprox. i hem de pujar uns 163m d’alçada, així que es fàcil calcular quina pujada ens queda, una pared!! 😉 … tot i que la veritat es fa fàcil, portes cansament acumulat, unes 4h si no hem fallen els càlculs, uns 1.600m de desnivell i estas per sobre dels 3.000, però tens la Pica al tocar de la mà i puges, puges, puges fins arribar-hi i ho tens, has aconseguit arribar al cim d’aquest petit i preciós país nostre, estem al cim de Catalunya, i això ja no t’ho treu ningú!!! Com deia aquell … gallina de piel!!

Fem les fotos per immortalitzar el moment i aquí el Jose es va marcar un altre tant, a part de portar-nos, guiar-nos i suportar-nos, a fet una pancarta dels Cavallers, ole ole i ole!!!

Ens fem el bocata en el cim per recuperar una mica de forces i a continuar, el següent el Verdaguer, que la veritat està a tocar, ni 10m es trigar d’un a l’altre, baixem fins al port de Riufred i com “no hay 2 sin 3” a pel Montcalm, anem justos de forces, però en aquell moment som capaços de tot!!

A partir d’aquí la baixada, poc a explicar, tots anem baixant com podem, com sempre el que escriu una mica mes ràpid que la resta, es el que te estar una mica tocat de l’ala. Parem al refugi de Vallferrera a fer una mes que merescuda cervesa i cap als cotxes, repte superat!!

Agrair eternament als “jefes” la paciència que han de tindre amb aquesta colla de Cavallers, no hem cansaré de dir-ho, Jose, Yolanda, gracies, gracies i mil gracies!!!

Recomanar a tothom que l’agradi la muntanya que ho faci com a mínim 1 vegada, us ben asseguro que val la pena i l’esforç!!

Us deixo el Track de la Pica, tot i que crec que no va funcionar gaire be i a mes a mes es va parar abans del final, però us pot donar una idea.

I per tots aquells que hem pregunten si val la pena l’esforç i que moltes vegades hem tracten de boix, un recull d’imatges, que per molt maques que semblin no arriben ni de bon tros a la meitat de la realitat!!

Deixa un comentari

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR