Aiguafreda – Matagalls 11/05/14

Després d’aconseguir reunir-nos tots que avui ha sigut una mica caos, arribem al punt de sortida, que no era ben be Aiguafreda sinó Sant Miquel de Canyelles, i a les 7:30 ens posem en marxa cap a la nostre meta d’avui que es el Matagalls.

No recordava que el recorregut fos amb tanta pista, però de vegades també es bo fer-nen per acostumar al cos a patir una mica. Primers km per una pista força fàcil per anar agafant ritme fins arribar al Pi de Ferreres, on trenquem a la dreta per començar l’ascens de veritat.

Anem fent ziga zaga pel mig del bosc per un camí tot i que empinat no gaire tècnic, el que ens dona bastanta facilitat fins arribar a El Burguès, on ens endinsem per un corriol (el mateix que l’ultima vegada) i sort al meus companys que m’avisen del desviament que sinó no se on seríem ara!! 😉

I en 1h 20m ens plantem al Pla de la Calma, portem uns 8km i hem pujat uns 800m, no gaire difícil fins ara!! Seguim pel camí que ens porta a Collfornic on fem la primera parada per reposar un mica de forces.

5m de parada i a fer el tram mes dur, pujar els 530m de desnivell fins al Matagalls en poc mes de 2,5km, pel camí anem debatent quan trigarem, i al final em surto amb la meva, 50m si arriben!!! Eh Cesar!! jajaja

Ara si, portem 2h 30m i necessitem aliment pel cos, mengem una mica, les fotos de rigor i altre cop cap a Collfornic, aquesta vegada per una variant que ens ha ensenyat el Pep i que la veritat a sigut molt bonica, doncs t’estalvies alguns dels pitjors empedrats que hi ha per baixar del Matagalls.

Una vegada a Collfornic de nou tornem per un nou recorregut, el que ens porta pel Collet de Cerdanya fins a Serradussà, aquesta vegada no trobem molt bestiar, però si al pagès que ens crida l’atenció i amb raó l’home, estem a una fina privada i ell ens deixa passar, l’únic que ens demana que al passar pel costat del bestiar ho fem caminant per no espantar-les, cosa que fem a partir d’aquell moment, i ens indica que el recorregut que volem fer es molt tancat que potser no el trobem … aquest home no ens coneix!!!

Passat Serradussà i no sense dificultat trobem el corriol que ens ha de portar de nou a la pista que baixa del Brull, 2km per dintre d’un bosc per un corriol preciós, amb el terra ple de fulles i  queeee … toma caiguda del tete!!! … si es que no es pot anar fent 2 coses la mateix cop, mirar el GPS i correr coooonye!!! jajaja

Finalment arribem al rierol el que aprofitem per refrescar-nos una mica, i que bona que es l’aigua!! Ultima pujadeta amb un petit esforç i ja estem a la pista, ara nomes ens quede fer els últims 7km per una pista de tornada al cotxe. Al final 4h 30m per fer 29km amb uns 1.600m de desnivell.

Tot i que poquetes aquí teniu unes fotos i el track de l’any passat que el recorregut es el mateix!!! 😉