Balandrau

Aprofitant el dia festiu de la Mercè, uns quants boixos de la muntanya, vam decidir fer una pujada al Balandrau, sortint des del Pont del Daió, cap al refugi de Coma de Vaca i des d’allí fer l’ascensió final al Balandrau, un dels pics de Bastions de 2585m d’alçada.

Després del pertinent “madrugon”, aquesta vegada quedem directament a casa del Jose i la Yolanda a les 6:30h, passem a recollir a l’altre Miquel (germà de Yolanda) i direcció cap a Queralbs i des d’allí agafar el camí que ens portarà fins a la sortida, junt a la central hidroelèctrica de Daió a 1200m … 7:50h.

I per no perdre el costum, sortida i cap a munt, bordejant contínuament la banda esquerra del Freser, amb unes vistes precioses de l’entorn i amb la constant companyia de les vaques que ens miraven amb cara de … que farà aquesta gent per aquí un dimarts de feina, amb lo tranquil·les que estàvem nosaltres!! 😉

El ritme es suau però constant, quasi tota l’estona caminant i en alguns trams trotem una mica, tot i que molt poc, fins arribar al Pont de les Marrades a uns 1550m, que passem a l’altre part del riu i comença l’ascensió difícil!!

Comencem el “ziga zaga” per l’empedrat que ens portarà fins al refugi de Coma de Vaca a 2000m i des d’on podem contemplar les cascades d’aigua que baixen de la muntanya, impressionants!!

Una vegada al refugi, fem una petita parada per fer un “tentenpie” i cercar el camí que ens ha de portar al tram final, i després d’una estona donant voltes decidim tira pel dret i pujar directament pel vessant fins trobar-ho, amb el que pugem 150m en 500m … primera “burrada” del dia. Una vegada trobat el camí seguim l’ascensió fins al Coll dels Trespics on divisem per primera vegada un grup de 3 Isards, tot i que de molt lluny.

I com el seu nom indica bordegem els 3 pics fins arribar al la pujada final que ens deixarà al Balandrau, i els seus 2.585m d’alçada … altre cim a la butxaca!!! … amb 3h aproximadament, i poder contemplar una de les millors vistes gracies a que ens va acompanyar el dia.

I ara si que toca fer una parada per poder gaudir de les vistes i aprofitar per menjar el tant merescut bocata, i agafar forces pel descens!!, a part de fer la corresponent sessió fotogràfica!!

Uns 15m després toca el descens que ens hauria d’haver portat al Serrat i des d’allí per carretera fins al cotxe de nou, peroooo com també es costum decidim intentar escorça camí, quin perill!! jajaja.

El primer que ens trobem es un descens per un empedrat en picat que ens fa aplicar al màxim per no deixar-nos les dents en l’intent, després la zona de boscos intentant trobar un camí que ens portes a algun lloc, i de pas trobar algun rovelló (vam trobar 1), i al final una vegada trobada la pista decidim agafar una drecera que ens portarà per uns camps amb l’herba molt mullada que ens “empapa” els peus, com si haguéssim travessat un riu.

I després de buscar una sortida, doncs sentim cotxes passar a prop però no sabem per on, arribar a la carretera, això si amb un barranc de quasi 3 metros d’alçada, així que ens toca fer una mica de barranquisme aprofitant-nos de les branques i arbres per agafar-nos.

Conclusió, una mica mes de 21km i 1633m de desnivell positiu amb 5h 30m i altre cim de Bastions a la butxaca.

Algunes fotos de la sortida: http://flic.kr/s/aHsjJKCx1T

El track del recorregut: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5314886