La Mitja 2013
Després de 4 mesos de preparació, avui era el gran dia, La Mitja de Granollers. Hi han moltes curses, però aquesta te alguna cosa especial que la fa molt gran!!
Moltes nervis previs a la sortida, i mes al no haver pogut escalfar gaire, que volia veure als nens sortint al quart, quina carrera per ells!! 22 i 24m per uns nens de 13 i 11 anys … prepareu-vos que venen trepitjant molt fort!!!
I arriba la sortida, 1er km una mica ràpid per poder obrir-se una mica de pas, he perdut per un moment als companys que buscàvem el mateix temps, però de seguida ens hem tornat a unir, Santi, Arnau, Jesus, Victor Lopez i jo (4:06) i comencem a tirar tots junts, marcant un bon ritme fins al km 5, aquí el nostre estimat Santi (que fort estas company!!) a decidit deixar-nos i ha tirat tot sol o potser es que la resta hem baixat una mica el ritme!!
De fet, se m’han escapat tots una mica, menys el Victor que creia que havia punxat i resulta que m’ha estat seguint fins al km 14 sense jo saber-ho!!!
Després d’un parell de quilòmetres veient com es distanciaven els meus socis de cursa i gracies a enganxar-me a un grupet de l’aire, he aconseguit superar a l’Arnau i el Jesus i fins i tot deixar-los enredera!! … i ha arribat el pitjor, La Garriga, sempre se m’ennuega el tros per dintre del poble, a l’entrada veus com la gent està sortint i et creu que serà un moment però no, 2 quilometres per dintre del poble que a mi se’m fan eterns!!!
Una vegada surts del poble també venen uns 2/3 quilometres que enganyen una mica, no es tot baixada!!!, els tobogans fins a arribar a Les Franqueses son durs, molt durs!! Tot i així he agafat al Jordi Garcia que l’havia vist un moment a la sortida tirant com un coet!!
I poc a poc, patint com patia hem arribat a l’ajuntament de Les Franqueses, amb el Santi en el punt de mira i decidit a atrapar-lo com fos!!, ho he aconseguit entre el 17 i el 18, no recordo be on estàvem, per que les forces començaven a afluixar i quedava molt per endavant, però he agafat el ritme i he decidit no deixar-ho, nomes quedaven 3 quilòmetres i s’havia d’acabar la feina, així que donant el poc que em quedava he aconseguit arribar a la meta, 1h 26m 29s, m’han sobrat 29s per aconseguir la meva fita, però contentíssim per baixar en mes d’1 minut el meu millor temps.
Resum … una carrera mes dura del que esperava, el vent de cara mentre pujàvem i el sol picant a la baixada, a causat algun que altre “estrago”!!!
Vull agrair els ànims rebuts per totes aquelles persones que per un motiu o un altre no han pogut ser amb nosaltres, Cesar, Eugeni, Jose, Sergio, Yolanda … i alguns que segur que em deixaré!!!
Ara toca el següent repte, Marató de BCN, preparat que anem a per tu!!!