Marato BCN 2013

Siiii, proba superada!!, tot i que mes temps del que buscava, he baixat el meu record en 8m, així que he d’estar content igualment!

Avui abans de res he de fer un toque a l’organització, senyors, no pot ser que pagant mes de 60€ per una proba, ens trobem canviant-nos al puto carrer (amb perdo) i a sobres plovent, semblava que estaria tot molt ben organitzat per la distribució en varis pavellons, però la veritat una mica ridícul tot plegat.

No vull que serveixi d’excusa, però canviar-te en aquestes condicions i amb els nervis previs a la carrera, pot fer que sense voler, no t’untis be els peus (el teu punt fluix) de vaselina, i a partir del km 30 i amb la pluja i els peus mullats, us asseguro que ho acabes pagant!!

I va arribar l’hora de sortir, com sempre molts nervis a la sortida, desitjant que tot vagi be i pensant si estaràs preparat o no per fer el que vols intentar … i sortim, Santi, Eugeni i jo mateix, l’Arnau estava al calaix davanter, primer km una mica complicat, massa gent i has d’anar sortejant corredors, a finals del km 2 primer contratemps, he de parar a pixar, impossible fer tota la carrera tal i com estava, perdo prop d’1 minut que he de recuperar en els propers 3/4 per tornar agafar al meus companys, a l’alçada del Nou Camp, tot i que no li hem fet cas al “jefe”, Jose, impossible mantindre’s darrera del globus de 3:15, l’aglomeració de gent era brutal!!

I tot junts de nou, anem devorant km, per que no te altre nom el que hem fet, amb ritmes molt per sota del que volíem, però ens trobem molt forts i tot i que cada cert temps volem afluixar, el nostre cos ens demana mes canya!!!, poc a poc anem passant a corredors de l’Aire i jo vaig notant com el peu dret comença a fer mal (a partir del 10 ja era notable el dolor) i les ampolles es comencen a generar-se en els meus peus.

I arribem a l’alçada de la 1/2 en 1:33, mes d’1 minut per sota del que esperàvem (ui que ho pagarem!!), allí agafem als Jordis que van a un bon ritme i ens fan afluixar per adaptar-nos a ells fins al km 25, on es demostre de nou que l’Eugeni està fort, molt fort, enhorabona company, ets una màquina i tornes a tindre el regnat!! ;-). Poc a poc va marxant i em veig incapaç de seguir el ritme, tot i que els tinc en el punt de mira, el Santi es queda amb mi, es mes va mes fluix que jo, així que arriba l’hora de cadascun s’espavili al seu propi ritme, i on el cap comença a fer de les seves.

Arribo al 30 força tocat, al peu dret fa molt mal, les ampolles m’estan destrossant, no puc recolzar be els peus a terra, però allí m’espera el Victor, MOLTES MOLTES gracies company, sense tu, avui no acabo!!, aconsegueixo mantindre uns ritmes bons fins al km33, i a partir d’allí poc a explicar, mes que un calvari, peus destrossats, rampes per tota les cames, amb ganes de retirar-me i pensant que què cony faig jo allí, vamos, que el muro torna a fer-me de les seves!!!, no se en quin punt el Santi em torna a passar, el Victor tirant de mi com podia i intentant que no pares, encara que cada km he de fer un petit descans, ja estic fent temps per sobre de 5m el km, però nomes penso en arribar a meta, poder veure al meu fill, la Carme, la Yolanda i els nens.

Final 3h 16m 40s, he baixat 8m la meva marca i m’he quedat a 6 per sobre del que volia, no està malament, per que com sempre diem, l’important es començar-la, acabar-la ja es un triomf!!

Com sempre, gracies, moltíssimes gracies a tots els companys que em fet els entrenaments, es un plaer córrer amb vosaltres, i enhorabona a tots els debutats que han aconseguit acabar-la (crec que tots), ara ja sabeu quina es la sensació al passar per la meta d’una Marató.
I als animadors que sense fer-la estaven allí, impressionant Montse, Albert i germana (ho sento no recordo el nom mai), sou un grans companys!!