Marató Vall del Congost 2015
Després d’uns quants mesos sense passar-me per aquí, crec que la cursa del passat diumenge val la pena!! … entre mig a quedat la recuperació del peu, una mica de descans, La Mitja i Corriols de Foc.
Però tot això ja ha quedat enrere, i ara toca parlar de la Marató de la Vall del Congost, la marató de muntanya mes dura que he fet fins ara, amb molta diferencia!!! Al final segons la pròpia organització ha sortit 45km amb 3.883m de desnivell positiu … pavernos mataó!!! 😉
Sortida a les 7h del matí, el que ens obliga a aixecar-nos a les 5 del mai, uuufff, el que costa això un diumenge, però com diu el refranero, sarna con gusto no pica!! Com sempre una mica de nervis abans d començar la cursa, deixem bosses al guardaropia i passat el control de sortida escoltem els últims consells de l’espiquer, i passats 5m de les 7, prenem la sortida, som-hi nois!!
Primer quilòmetre per pista i com sempre hem fa la sensació q anem volant!! Jacinto ja porta els cascos i no s’entera de res (així estarà tota la cursa, eh Alex!!??). Fins arribar al 1er desviament a l’esquerra per pujar cap a xxx, s’ha acabat la bona vida!!, no tornarem a trobar un tros pla en tota la carrera!!!
I amb la 1a pujada arriben les 1ers cues, es molt difícil avançar a ningú i mes tenint en compta que hi han trams amb mes d’un 30% de desnivell, el que juga a favor meu perquè no se m’escapin aquell parell!! ;-). Anem fent poc a poc fins arribar a la 1a baixada, els tinc pocs metros davant però es fa un tap que no hem deixa recuperar-los!! I penso … i el David, on s’ha quedat el David!!??
Baixada no gaire tècnica fins al 1er avituallament, al final he pogut desfer-me del tap i tot just arribar els agafo. Pràcticament sense parar, es lo bo de portar la bossa a l’esquena tornem-hi cap amunt!! Hem de passar de 500 a 1000m en uns 3,5km, toca començar a patir!! I ara si, ja no hi han taps i se’n van, poc a poc marxen, i no els puc seguir … tu tranquil Miquel, al teu ritme, ja vindran les baixades!! Recordo el que vaig patir l’any passat per culpa de la calor, i tot i no estar tant en forma, aquest any no tinc aquest problema!!
Baixada no gaire complicada fins al 3er avituallament, que faig a un ritme suau per guardar forces, el peu comença a fer mal i no vull cremar-me abans d’hora, així que poc a poc arribem a l’avituallament situat cap el km15, i comencem una de les zones per mi mes boniques de tota la carrera, has de creuar el riu 3 vegades i acabar amb una pujada en zig-zag pels boscos de la zona, una pujada dura tot i que se que el mes dur estar per arribar!! Vaig bastant mes lent que l’any passat a la mitja, però ja era el que calculàvem. Arribem a dalt i arribar potser la baixada mes tècnica per una zona de moltes pedres i baixades amb bastant desnivell, apreto una mica i començo a passar corredors … vaja!! el rellotge ha mort, ja no tinc referencies, però el calcul es que a les 3h de la sortida estic a l’avituallament situat al tocar d’Aiguafreda, cap el km19.
Una vegada reposades les forces, comença la pujada al Tagamanent, uuuffff, com he patit, la primera part de la pujada es tot just passar una cadena i es, tot i que curta, molt dura!!, començo a notar molt cansansi, una mica de descans cap el km22 i el tram final per les animes del purgatori. I aquí m’agafa la “pajara”, les cames no responen, en fa mal el peu, tinc gana iiii … mil excuses que vaig buscant per retirar-me, en quan arribi a dalt plego, no estic prou fort per aquesta carrera. La gent que he anat avançant hem recupera i hem passa fàcilment, he de parar cada poc per agafar aire, però quan queda aprox 1km pel cim, m’agafa el David, que imagino em veu petat i s’encarrega de que arribi el cim amb certa dignitat, gracies David!!
Així que estic a l’avituallament del km25, a tocar del Tagamanent i decidint que fer, el David hem dona un Iboprufeno quan li comento lo del peu, ell menja una mica i continua, jo decideixo descansar i reposar be les forces, si he de seguir, necessito menjar i veure abans de continuar. Al poc arriben l’Oscar i el Cesar, collons, m’agafaran tots!!, després d’uns 10m marxo amb l’Oscar cap al cim, i el primer que ens venen son unes baixades, i començo a tirar fort, be, vaig be!! Última pujada fins al Tagamanent i arriba el que esperava, una baixada continuada d’uns 5km, aquí provaré com estic, començo a tirar i hem veig be, fan mal els quàdriceps però puc aguantar i segueixo, i agafo al David i el passo sense esforç i tiro fort cap avall, a gaudir que això es el que necessito!! Torno a passar a molta gent i els ànims pugen i començo a trobar-me be, siiii!!!!
Últim pas del riu al Figaró i a la sortida ens esperaven el Jose i la Iolanda amb els nens, gracies pels ànims!!, pregunto pel Jacinto i l’Alex i hem diuen que estan a uns 10m, i el Jose hem diu, tal i com vas els agafes, i jo pensant … aquest home esta boig … perooo paraula de Jose, que es molt savi!! Així que acomiadament ràpid i a per ells!!
Toca pujar cap a la Trona, aquest recorregut el coneixem molt be i aconsegueixo no parar pràcticament fins dalt, a estones trotant a estones caminant ràpid però sense parar, estic cansat però el cos respon, com no tinc referencies de temps no se que trigo en fer-ho, però crec que vaig be. Avituallament ràpid al cim, ja no vull perdre temps i al poc una baixada brutal, plena de fang i hem deixo anar, la gent que hem sent com baixo hem deixa passar, imagino que pensen que estic una mica boig, però es el meu terreny i les cames responen!!
Últim avituallament i última “putada”, hem de tornar a pujar a la cinglera, uuffff, mans a les cames, cap cap el terra i a no pensar gaire, nomes has d’aconseguir pujar altre cop hem dic!! Passo a alguns corredors que estan maleint a l’organització i entre ells un noi que ens hem passat varies vegades, ell sempre hem passava a les pujades i aquesta vegada ho faig jo, la veritat crec que estic anant molt be, i per fi al km40 nomes queda l’última baixada fins al poble, toca donar el poquet que hem queda!!
Començo a baixar tot lo ràpid que puc, vaig passant a gent amb altre corredor al meu costat que també vola a les baixades, al cap d’una estona ha de parar per les rampes, i jo segueixo, iiii sorpresa, son ells!!!, el Jacinto i l’Ales els tinc a la vista, els faig un crit i en poca estona els agafo, el Jacinto segueix amb la seva música i quasi ni s’entera!! 😉 … va amb les cames embenades per que ha caigut, tinc la temptació de seguir al meu ritme, però apenes queden 2km i res mes bonic que arribar tots 3 junts!! Així que poc a poc per que qualsevol esforç ens provoca rampes, arribem a meta, siiiii!!!
Després de 7h 27m, i segons el GPS 44,7km i mes de 3.400m de desnivell positiu, ho hem aconseguit, la Marató de muntanya mes dura que he fet mai amb diferencia!! Al David arriba a les 7h 53m junt amb l’Oscar i el Cesar, els he pogut treure 26m des del Tagamanent!!, pel que veig he fet una segona part de carrera molt bona!!
No he aconseguit gaires imatges de la cursa i el meu GPS va fallar, així que us deixo el d’un altre corredor que va fer mes o menys que jo http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9178679