Puigmal 25/05/2014

Última tirada llarga abans de Bastions, i per provar el terreny en viu, decidim fer una pujada al Puigmal, però variant una mica el recorregut de la cursa per poder acompanyar als “jefes” a Planoles.

6:30 del mati quedada a pistes, avui m’acompanyen al David (que segueix molt refredat), el incombustible Jacinto que ni els punts del cap el paren, el Pep, el Sergi i el Jose i la Yolanda que aniran van a fer la cursa del Batega el Bac, molt recomanable segons ens diuen després!!

Anem junts fins a l’entrada de Planoles, ells es queden i nosaltres agafem la carretera fins al Collet de les Barraques on deixarem el cotxe i farem la pujada. Tot i que s’esperava pluja pel diumenge, el temps, tot i que molt emboirat sembla que ens respectarà.

8:15 i comencem l’ascens, veiem el cim i encara li queden trossos de neu, a veure que ens trobarem!!, el primers metres em costa respirar, estem a 1.800m i el cos ho nota!!

Primer tram seguint el GR per un bosc tot i que de seguida sortim a cel obert, avui estarem quasi tot el recorregut així, un prat verd amb ascens continu però no gaire dur, que ens porta fins a Puig de Dòrria, fa força fred i ens intentem tapar com podem, a la vegada que ens protegim de l’aire, que et deixa glaçat!!

Una vegada a dalt i tot just quan agafem el tram mes planer conegut com el Pas dels Lladres, en David ens ha de tornar a deixar, el refredat i sobretot la tos no el deixen respirar be, i amb l’alçada i el fred tot es complica, el pobre està tremolant!!! Ens despedim i nosaltres seguim endavant i ens trobem els primers trossos amb força neu, que aprofitem per fer unes fotos.

En 1h 40m ens plantem el Bressol del Puigmal, al tocar de les pistes d’esquí de Puigmal 2000 que pertanyen a França, podríem dir que tenim un peu a cada país!!!, l’esquerra a França i el dret a Catalunya!! Fem una parada per agafar una mica de forces i atacar el tram final, que ens porta des dels 2650m al cim del Puigmal a 2911m en 1km, el que normalment es diu … un falso llano!! 😉

I a les 2h 30m de la sortida ens plantem al cim del Puigmal, llastima que fa molta boira, per que les vistes deuen ser impressionants!! I mentres estem agafant forces amb els bocates pertinents, ens trobem la sorpresa del dia, sentim com estan cridant el nostre nom de lluny, a traves de la boira veiem un n oi que s’apropa i de seguida sabem qui es, ningú mes te aquest bessons … el Sergi Alsassua, no podia ser ningú mes!! jajaja

Fotos de rigor, petem una mica la xerrada i a continuar, ells volen fer l’Olla de Núria, i nosaltres ja tornem cam al cotxe passant primer per Fontalba. Així que comencem el descens per un tram força dur a estones, el que ens obliga a baixar una mica el ritme, be, el Pep i jo seguim fent les nostres baixades “a saco”, amb caiguda meva inclosa (avui sense conseqüències, mes que un cop a la cama dreta), i esperem a la resta en quan el terreny es suavitza una mica.

Després de dubtar en un  parell de cruïlles, decidim anar al segur que es baixar fins al pàrquing de Fontalba i agafar el GR11 que ens porta directament al cotxe. Una vegada que l’agafem anem vorejant la muntanya i ens trobem cada pocs metres unes manades d’Isards que ens demostren el que es pujar i baixar per les muntanyes!! 😉

Arribem a la Font de l’Home Mort ja amb les cames una mica cansades, travàssem el riu … alguns amb ensurt inclòs, eh Sergi!! jajaja, i afrontem l’últim km aprox que ens queda fins al cotxe, altre cop per bosc, avui nomes hem fet 2km per dintre del bosc!!

Resum, sortida amb no gaire desnivell positiu, 1.184m en uns 20km però sempre per sobre de 2.000m i això es nota!! … amb 4h 25m. I trepitjant neu quasi en la meitat del recorregut!!

Si voleu veure algunes fotos aquí les teniu, i el track per que estigui interessat!!