Puigsacalm Extrem
Com començar aquesta crònica … i es que les paraules s’amuntonen per poder sortir. El primer que diré es que fins a dia d’avui, la cursa mes dura que he fet!! I es que fer una marató de muntanya (i una mica mes) amb 3000m d desnivell positiu, quan el pic mes alt es de 1.514m, us podeu imaginar com es … un trencacames de veritat!!
5:45 del matí, hora de sortida des de pistes, Yolanda, Jacinto, David, Jose (que no la corre per que està lesionat però ens acompanya … be, ala Yolanda!! jijiji) i un servidor. Després de les primeres impressions i del nerviosisme per la cursa, marxem cap a Sant Esteve d’en Bas, lloc de sortida.
Després de la recollida de dorsal i dels últims preparatius, inclosa la foto de rigor a l’arc sortida, ens preparem per que s’apropen les 8 i els nervis ens estan matant!!
I arriba l’hora, sortida, primers quilometres molt ràpids doncs son en pla i ens encaminen a les muntanyes, el Jacinto i jo agafem una mica d’avantatge a la resta abans d’encara la primera de les pujades cap el km3, no son gaire dures, però ens ensenyen el que ens espera, del 7 al 9 aproximadament un puja/baixa que et va desgastant poc a poc.
Hi arriba el km9 i la primera de les pujades importants, en 2km passem dels 600m als 1000m, un 20% de desnivell continuat per uns corriols molt tècnics i amb unes vistes del bosc molt maques. Seguim un parell de km mes bordejant els pics de Puigpardines i cap el quilometre 13 una baixada brutal, que ens torna a baixar fins als 700m en 1 quilometre!!!
Pràcticament sense temps de descansar, tornem a pujar a 1000m en 1,5km … uuuffff, això es esgotador!!! I seguim fins als 1500m de Puigsacalm pel tram mes complicat de tots, es necessari fer servir cordes i escales de ferro clavades a la roca per poder pujar, amb desnivells del 35/40%, per poder arribar al pic després de 3h 10m, molt bon temps, sobretot pel que esperava!! Jacinto en be trepitjant els talons i a David i Yolanda fa temps que els hem perdut la vista. Llastima de la boira que no ens deixa gaudir de les vistes des de la creu que deuen ser impressionants pel poc que podem veure!!
I una vegada a dalt, sant tornem-hi, cap avall un altre cop!! Aquesta vegada tenim una treva d’uns 2km tornant a bordejar el cim del Puigsacalm, fins arribar al km22 que tornem a passar dels 1400 als 1150 en 800m, una baixada que recordaré, plena de fang que em va relliscar i fer-me mal a l’abductor de la cama esquerra que em farà la gitsa fins al final de la cursa!!
Després de la baixada, arribar la “teòricament” part mes senzilla, durant 11km aproximadament no fem canvis importants de desnivell, això si, passem contínuament dels 1.100 als 1.200 , les cames comencen a passar factura, en cada baixada l’abductor fa mes mal i no puc estirar la cama, el que fa que no pugui gaudir com a mi m’agrada de les baixades, ni agafar el ritme que esperava poder agafar!! I entre les pujades, les 2 de la zona de cabrera, que fan un canvi de desnivell de 200m primer i 100m després que acaben amb nosaltres!!!
I ja estem al km35, d’aquí a la meta nomes tenim baixada, o això diuen!! ;-), encara que la veritat que no ens quedaven gaires pujades. A l’avituallament espero a que arribi Jacinto a veure si baixem junts, em diu que ha agafat un petita “pajara” i prefereix quedar-se a alimentar-se be per poder afrontar el tros final, així que decideixo sortir al meu ritme.
Primer ens trobem uns 2km de baixada no gaire complicada, però que em recorda contínuament que l’abductor no està be!! Després 3km de calma altre cop per dins del bosc per uns corriols petits però força assequibles, fins arribar al km40 a 900m, on ens trobem una de les baixades tècniques mes complicades i boniques que recordo, baixem fins als 480m en 2km, vui gaudir de la baixada, la intento abordar amb les forces que em queden, però no puc, la cama em fa figa, no la puc estirar per culpa del maleit abductor, aaaarrggg, amb el que a mi m’agraden aquest corriols!! Total que em dedico a anar fent petits salts cada vegada que em toca recolzar la cama a terra i forçar la cama dreta amb tots els impactes possibles.
I poca cosa mes, els últims 2km ja son pels camps de la zona que ens portaran a meta. Apuro al màxim per intentar arribar el mes aprop de les 7h, al final 7:15 i la meva sorpresa al encara la recta de meta, la Yolanda i el David ja estan allí, que ha passat!!?? … s’han tingut que retirar en el km21 aproximadament (un dels punts que el Jose havia vingut a esperar-nos) per culpa del maluc de la “jefa”, una llastima, per que està molt forta i es mereixia poder acabar-la.
Yolanda ets una campiona, això nomes serà una anècdota en la gran temporada feta, i David, tot un company al retirar-te amb ella i fer-li companyia, sou grans!!
Jacinto, 7:33, collons company, ni amb quasi 2 mesos de baixa puc desfer-me de tu!!! 😉
Menció també per l’Oscar i el Sergio, que han fet la 1/2 marató, que ja era tot un repte!!
Aquí teniu algunes fotos: Puigsacalm Extrem 2013
I aquí teniu el track, el GPS s’ha tornat una mica boig perdent la cobertura un parell de cops, però tants sols resteu 1km del total.
