Puigsacalm – Salt Sallent

Uuuaaaauuuuu … es la millor manera de definir la sortida d’avui!!!

Quedada a les 6 del mati a pistes amb els companys, tot i que m’ha costat aixecar-me, a valgut la pena l’esforç per la gran sortida d’avui.

Pujada fins a l’àrea de Pícnic dels Pins on deixem el cotxe, fen una parada prèvia a carregar les últimes forces amb un cafè i a les 7:30 amb la motxilla preparada i ben abrigats, doncs estàvem a a 1o 2 graus com a molt, ja estem preparats per sortir cap al pic del Puigsacalm.

Primer km per una mica de pista que ens portarà fins a Can Turo, on deixem la pista per començar el km vertical que tenim fins al punt mes alta de la sortida.

I entre uns preciosos boscos anem pujant poc a poc i sense pràcticament parar a agafar aire fins a Santa Magdalena del Mon, on ens trobem amb unes impressionants vistes de tot el Pirineu, impressionant!!, sembla que el tinguem a la mà.

Parem a fer 4 fotos de la zona i les vistes i seguim pujant pel prat fins a la Campana de Santa Magdalena, rodejant la muntanya, el que ens dona una vista de tota la Vall d’en Bas. Uuuufffff, altre d’aquelles imatges que son difícils d’explicar i de captar amb una fotografia!!

Seguim per la carena durant 1km, el que ens dona una mica de treva a les nostres cames fins arribar al Coll de Joanetes, on prenem la decisió d’abordar el tram final pel Puig dels Llops a 1.486m d’alçada, un tram força dur, però mes curt i divertit que el “Pas dels Burros” … tot i que potser ens pega una mica mes!! 😉

I després de fer les fotos de rigor, anem ràpidament a buscar el Puigsacalm a 1.514m d’alçada. 1km vertical fet en aprox. 5km de distancia i 1h 30m, i a sobres m’he trobat molt be físicament durant tot l’ascens … be!!!

Aprofitem per menjar i recuperar una mica de forces, per començar el descens fins a Pla Traver primer per un prat força pla que ens deixa descansar turmells i genolls. Consulta al mapa, fem un parell de voltes per trobar el camí i a seguir per un corriol cada vegada mes tècnic segons anem descendint per anar a buscar el Salt de Sallent, quin acolloniment!!!

Una vegada passat el Salt per la part superior fem el descens final per la zona mes tècnica i complicada del dia, pedres i mes pedres per una aresta molt estreta i amb una caiguda al buit que impressionava, fins i tot jo he hagut d’anar amb molt de compte de no relliscar per no caure!! … si que ho ha fet el “jefe”, tot i que sense conseqüències, gracies a la motxilla que l’ha parat el possible cop a l’esquena.

I després de 3h15m hem arribat de nou al punt inicial, molt content per la meva part per que m’he trobat molt be durant tot el recorregut, ho hem de repetir!!

Aquí us deixo el track per si algú el vol fer servir no perdre tant temps com nosaltres buscant el camí.

I també algunes fotos de la sortida.