Romanic Extrem 2014

portadaromanic

Després del bon gust que ens va deixar la 1a edició, avui tocava repetir la Romanic Extrem. Marató de muntanya que recorre la Vall de Bianya, a Olot.

Sortida a les 5:45 des de pistes per poder arribar amb temps d’agafar dorsals, i per fí torna amb nosaltres el nostre company Jacinto, tot i que ell, després de quasi 2 mesos d’estar lesionat, decideix canviar el dorsal i agafar el de la mitja, per provar com es troba de forma (gran decisió penso!!).

Una vegada amb els dorsals i després de fer l’últim cafè del dematí, ens preparem per la sortida a les 8h del matí, amb moltes ganes i amb la intenció de baixar els temps de l’any passat.

Els primers quilometres han sigut ràpids, de seguida ens separem en 2 grups, el Jose i jo que tirem amb el grup que encapçala la cursa i es queden una mica enrere la Yolanda i el David, tot i que amb un bon ritme. Cap el km 5 i després del primer avituallament, ens arriba la 1a de les pujades amb unes rampes força dures però suportables, pugem i pugem fins al km 9 aproximadament que ens comencem una baixada fins al 2on avituallament, situat al km 10.

El Jose s’ha marxat una mica, però el tinc al punt de mira, be anem be, arribem al avituallament en 1h 10m. Però veig al jefe tocat, el peu l’esta jugant una mala passada, comença a anar coix i li queda molta cursa per endavant, intenta seguir amb mi i acompanyar-me, però quan comença la següent rampa em dona la mala noticia, decideix retirar-se, millor dit, es queda a esperar a la resta (Yolanda i David), tot i que el final m’assabento que ha esperat al Jacinto per acompanyar-lo a la mitja. Altre difícil decisió, tot i que molt bona penso!! Total, que estem en el km 12 i em quedo sol a la cursa, això serà dur penso!!

De manera que decideixo ajuntar-me a un grup que veig que tira mes o menys al meu ritme (ells una mica mes ràpids) per no estar tanta estona sol. I el primer que ens trobem es una pujada fins al 15 amb mes del 20% de desnivell, una vegada a dalt i després de reposar una mica de forces al següent avituallament, tornem a baixar pels corriols dels boscos de la zona, tot i que una mica esposats al sol. Una parell de km baixant i altre cop cap a munt. Vaig mirant el temps de reüll i veig que estic perdent una mica de temps, però res de l’altre mon.

I així fins al km 21, on trobem el següent avituallament, temps 2h 46m i estem pràcticament en el punt mes alt de la cursa. Nomes ens quedava una pujada de de 2,5km que se m’ha començat a “atragantar”!!! Estem al km 22,5 a 1.000m d’alçada i be una baixada important, be!! penso …. mal fet!!

A diferencia de l’any passat la baixada era per una zona plena de pedres, molt molt tècnica i veig que no estic fort, a la poca estona m’he torçat 2 vegades el turmell esquerra i començo a patir molt, així que decideixo afluixar molt el ritme, no puc baixar com m’agrada. Son 5km de baixada dura pel que diuen la via romana, que em deixa el turmell i el genoll esquerres molt carregats, al igual que les cames. Suma-li un sol brutal, així que els meus companys de viatge, molt al meu pesar han marxat, no puc amb aquell ritme!!

I ens plantem al km 28, i em veig molt tocat, patiré fins al final!!, però ja sabem el que son les curses de muntanya, es el teu cap que t’ha de portar a l’arribada, així que penso, sigui com sigui hem d’arribar, pren-t’ho amb calma i oblidat del temps, farem el que puguem. I així ha sigut, podríem dir que he sigut un “mort” per una zona de puja/baixa fins al km 38, on ens esperava la gran diferencia amb l’any passat. Necessitava arriba a aquell punt fos com fos tot i que sabia que teníem una pujada que d’un principi semblava dura, i vaja si era dura!!!

Últim avituallament, km 38, 4h 52m. Collons!! si la cursa fos com l’any passat en 15 minuts estava a l’arribada, però no!! Ens esperaven 2km seguits de pujada, dura, amb fang, i uns desnivells brutals, en alguns moments mes del 20%. Em faig amb 2 pals a mode de bastons i decideixo anar fent fins que s’acabi, faig els 2km en 40m, uuufffff, quan de temps perdut!!!

I una vegada a dalt, nomes ens quedaven 3km fins a meta, i aquesta vegada per una baixada que si m’agrada molt, tot i que estic cansat, he d’anar demanat pas a uns quants corredors que estan com jo o pitjor!!

I després de 5h 54m i 4s, per fi arribo a la meta!! … el Jacinto i el Jose m’estan esperant per donar-me els últims crits d’ànim. Temps de l’any passat rebaixat, tot i que pitjor del que em pensava!! El David i la Yolanda han arribat a les 6h 40m, i el Jacinto ha fet la mitja en menys de 3h.

Ara toca reflexionar una mica i preparar-se per el següent repte, Bastions!!, a veure si aquest any ens la deixen fer!! 😉

Us deixo el track de la cursa i algunes fotos, tot i que aniré buscant mes que pengi l’organització!!

 

Deixa un comentari

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR