UTGS 2014

portada utgs2014

(Ultra Trail Guara Somontano 2014) … Per on començar!!?? Son tants sentiments que de cop et venen al cap que es difícil saber com fer-ho, així que començaré pel final … SOC FINISHER!! Després de 19h i 18m de caminar mes que corre, el peu dret i el genoll esquerra m’han fet mooolt la guitza, per les muntanyes de Guara, he aconseguit acabar el repte que fa temps tinc al cap, acabar una ultra!!

Mes de 19h de patiment, sobretot entre l’avituallament del “Collado de las Almunias” i el de la “Letosa”, que vaig fer entre les 12h del migdia i les 6 de la tarda, amb un sol de jutjat, sense ombres al camí i hem vaig quedar sense aigua, peroooo … començarem pel principi.

Dissabte 04/10/14 (data que recordaré durant força temps crec), queda poc per les 7h, i hem trobo amb el Jose a la sortida del que fins a data d’avui ha sigut el meu major repte. La Yolanda es per fora, ja ens hem acomiadat d’ella i el Jose hem dona els últims consells, que la veritat amb els nervis no acabo de sentir ni el que hem diu!!!, decidim agafar els frontals (menys mal!!), el dia encara no ha sortit i tot i que sembla  que no trigarà en fer-ho la majoria de gent el porta, així que frontal posat, ultima abraçada al Jose i a les 7h en punt sortida!!

Decidim no deixar-nos portar per la gent i agafar el nostre ritme, tot i que es poden fer caravanes a algun corriol, es una cursa prou llarga per anar recuperant, unes voltes pel poble de Alquezar i cap a la muntanya!! Aquest primer tram es porta per la part de Asque, tot i que es de nit, es comença a veure la zona que es molt bonica, poc a poc el Jose m’està treien metres, tot i que el segueixo amb la vista i tot just quan portem poc mes d’1 hora de cursa el cos hem demana una parada tècnica … sabia que això passaria!! 😉

I després d’alleugerir una mica el cos torne’m a la carrega, el Jose ja ha marxat, se que no el tornaré a veure, però ja estava preparat per aixo!!, passo de llarg l’avituallament de Asque i segueixo cap a Alquezar de nou, per un dels trams pel meu gust mes macos de tota la cursa, les passarel·les que et fan passar per sobre del riu Vero varies vegades, preciós!!! Arribo a Alquezar de nou, 1h 47m … massa ràpid!!!, 2 avituallament, aquesta vegada paro per agafar forces, està la Yolanda que quasi no ens veiem, però m’informa que el Jose hem porta uns 7/8m … està molt fort!!

Amb les forces carregades tornem a la carrera, ara es quan comença, de moment hem fet els 12km mes fàcils, següent avituallament a Viña, hem trobo molt be de forces, poc a poc vaig guanyant terreny, el peu fa una mica de mal però encara es suportable, tinc 1 pujada d’uns 550m, seguit d’una baixada i tornara a pujar de nou, en total 858m de desnivell i hem trobo molt be!!! Arribo a la Viña a les 3h 38m, anem pel km 26 aprox, menjo força fruita i a seguir, següent parada “Collado de las Almunias”, on tornarem a tindre afició, 8,2km amb 528m, però amb unes bones baixades!!

Poc a poc i al meu ritme arribo a “Las Almunias” i al arribar, la sorpresa del dia, el Jose a tingut que abandonar, hem sap molt greu per ell, però tal i com te el turmell es el mes aconsellable!! En part m’acaben de treure la pressió de pensar que m’hauria d’estar esperant molta estona a la meta. Carreguem una mica de piles i a afrontar el tram mes dur de la proba, 710m de desnivell que es pugen en 7km, però que es baixen el 3km!! A sobres son les 12 del migdia i el sol està a ple rendiment, així que concentració i amunt!! A la pujada el sol hem va minvant les forces, comencen els primers símptomes de cansament i s’esta carregant molt el tibial del peu dret, el que porto mig lesionat de fa temps!!

Quan arribo a dalt i abans d’afrontar la baixada decideixo prendre alguna cosa pel dolor, esperant que faci efecte començo la baixada, no amb la velocitat que m’agradaria, però consisteix en no parar, i així ho faig, tot i que a la baixada noto com poc a poc el genoll esquerra comença a fer punxades, i el cap comença a dir-me que potser el millor es parar … i es quan començo a recordar la gran frase de la Nuria Picas que vaig llegir el dijous anterior … “El dolor nomes fa mal” … i quina gran raó, però quin gran mal collons!!!

I a les 7h 03m d’haver pres la sortida, arribo a “Rodellar”, teòricament m’esperen el Jose i la Yolanda, però no els trobo!! No han arribat?? S’han perdut?? No tinc cobertura i demano un telèfon, però surt la bustia de veu!! Merda, necessito la roba de recanvi, necessito mes gels, necessito … els necessito a ells!! Hem començo a posar nerviós de veritat, quan de cop veig al Jose que surt d’una ombreta i prenent un gelat, uuuufffff, si que estan aquí, he anat mes ràpid del que ells pensaven, si es que soc un crack!!! jijijiji

Hem canvio, torno a untar-me de vaselina i xerro una mica amb ells, els ànims a aquestes alçades van molt be, tot i que encara hem trobo amb forces. Menjo tot el que el meu cos accepta, i m’hidrato força be, peroooo la gran “cadaga” del dia, amb els nervis no he omplert la motxilla d’aigua, i com la trobaré a faltar!! M’acomiado d’ells saben que no els tornaré a veure fins al km 82 aprox, següent avituallament a 14km i son les 2 del migdia.

Diuen que a totes les curses arriba un punt que el cap et traeix, i va arribar el moment, havia de pujar 400m, baixar-los i tornar-los a pujar, i no havia manera, el cos no tirava, hem passaven fins els cargols, no tenia aigua i no havia una ombra ni que se li sembles!!, crec que els 14km mes llargs de la meva vida, quasi 4h vaig trigar en fer-los, no recordo ni com era el terreny, si pujava o baixava, nomes recordo el sol, aquest sol que tant m’agrada i que m’estava matant, vaig plorar de dolor, de rabia, que estava fent jo sol per aquella muntanya, ni la música que feia estona portava m’alegrava, decidit a la “Letosa” ho deixava, no podia mes, ni grans frases ni res de res, peroooo … diuen que hi han petites coses que canvien la vida, i sense ser tant dràstic us diré que en el meu cas van ser unes noies que havia en un punt de control i que hem van oferir l’únic que els quedava de beguda, una Voll Damm!!!, mitja llauna de cop, l’altre la vaig compartir amb un noi que venia com jo i que be que hem va fer!!!

Amb aquesta petita dosi d’energia vaig seguir tirant i al cap de poca estona arribo a un petit llag, uuuaaauuuuu, vaig mullar el cap, les cames, els braços … i no vaig anar de cap per que no era profund que si no!!!! I a mes a mes, a 4km de l’avituallament, en un altre punt de control, tenien aigua!!!, com sempre hem van oferir omplir el got d’aigua, els vag agafar l’ampolla de litre i mig i d’un sol cop, quina sensació mes bona, quan cau l’aigua pel pit m’entres estas bevent!!! I després de carregar també el bidó, segueixo fins l’avituallament de la “Letosa” a 58km de la sortida, que arribo després de 10h i 55m d’haver pres la sortida, he perdut molt temps i en quan paro el dolor del genoll i del tibial hem recorden que estic molt cascat, que faig, ho deixo o no … he de pensar en alguna cosa positiva, alguna cosa que hem faci tirar endavant … Jacinto, David, Yolanda i Jose gracies!!, no estava-ho físicament allí, però ho havia de fer per vosaltres també, tantes hores d’esforç havien de tindre una recompensa!!!, a mes a mes si no acabava no hem podria ficar amb tu company!! 😉

Total, que vaig pensar, mira,  he quedat amb el Jose que el trucaré des de “Las Bellostas”, així que com a mínim arribar-hi allí, i el pitjor de la proba ja ho he passat, de manera que amb un  petit grupet vaig seguir ara ja molt poc a poc, el genoll no hem deixa ni trotar a les baixades, però en poc mes d’1h i 20m arribo al següent avituallament. Estic al km 65 i porto 12h 20m, crec que no hi ha part del cos que no hem demani parar, truco al Jose, necessito sentir una veu amiga, es sorprèn de que hagi trigat tant, l’explico i hem dona ànims, ara ja ho tens fet diu, queda la part fàcil, es menys d’una marató!!! De manera que menjo tot el que puc, demano reflex per les cames i hem donen una pastilla de potassi per les rampes.

Abans de sortir hem poso el paravent per que comença a fer fresqueta i agafo el frontal, doncs la nit es a punt de caure, definitivament els jefes no estaran a “Sevil” per que arribar es molt complicat amb el cotxe, però amb el mateix grupet d’abans sortim a fer els últims 660m de pujades fins al “Collado de Pedro Buil”, al poc cau la nit i la foscor, els meus companys de viatge tiren mes que jo i hem quedo sol a la nit, pujo el volum de la música, el Canto del Loco serà el meu company de viatge, ara nomes queda continuar sigui el que sigui que demani el cos, pensament positiu, sempre positiu. I una meta, que hem vaig ficar al cap nomes sortir de “Las Bellostas”, has plorat de dolor i de rabia, ara nomes et falta plorar d’alegria!!

Poc a poc vaig anar devorant quilometres, ja no tindre cap referencia per que el rellotge s’ha quedat sense bateria, i potser es millor, nomes he de seguir, donar un pas darrera un altre, intento trotar una mica a les carenes i a les baixades, però es quasi impossible, al final el que mes m’està fallant es el genoll esquerra, tot i així segueixo, segueixo, segueixo … i quasi sense adonar-me’n estic a “Radiquero”, es el km 96, he passat 2 avituallaments o 3, ja no recordo, la nit i el cansament fa que no recordi be els últims quilometres. Última trucada al Jose per dir-li que ja estic, que en breu ens veurem!!

Surto de Radiquero per afrontar l’última pujada, els últims 300m dels 6100m de desnivell total, això està fet, ara ja vaig en un núvol, hem fa molt mal el genoll i el tibial, però i a qui cony l’importa!!, estic apunt d’acabar la meva primera ultra, i arriba la baixada, 2km de baixada i meta, i ara si, ara ja toca plorar d’alegria, o de dolor, o de rabia, l’únic que se es que no puc retindre mes aquests sentiments a dintre!!!

Passades les 2 del matí del dia 05/10/14, després de 19h 18m 07s de prendre la sortida vaig arribar a “Alquezar” de nou, impossible expressar amb paraules el que es pot sentir per dintre!!! Vaig arribar a la posició 137 de 209 i van abandonar 117, la gran part entre la “Letosa” i “Las Bellostas” a causa del sol i la calor.

Ara ja he complert el meu somni d’acabar una ultra i us he de dir que es dur, molt dur, sobretot si no estas al 100% físicament!!! I tot que al acabar vaig dir … una y no mas … no han passat ni 24h, hem fa mal tot el cos, tinc una inflamació al genoll i al tibial, i el meu cap comença a pensar … i si la propera la fas estan al 100% be físicament!!! 😉

Perdoneu si ha sigut molt llarg el relat, però com he dit al principi, son molts sentiment difícils d’explicar!!

Aquí teniu algunes FOTOS de la cursa, i lamentablement el GPS no va aguantar tanta estona, així que aquí veure-ho el perfil.

PERFIL-UT

Deixa un comentari

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR