Mitja Vall del Congost
Després de prop de 3 mesos sense escriure res, potser per que no havia fet cap cursa que m’impressiones gaire, tot i que algun entrenament que altre n’he fet de “xulo”, avui torno a posar-me per la Mitja de la Vall del Congost.
I es que he gaudit com feia temps que no feia, m’he trobat molt be, he anat al meu ritme tota la cursa, fent el que podia a les pujades (com sempre) i conservant força a les baixades. Tot i que coneixem molt be l’entorn, hem anat per una zona que no teníem controlada fins al km 15 (vamos, quasi tota la cursa).
Sortida des d’Aiguafreda amb força ambient a les 8:30, es preveia un dia calorós, hi ho sigut molt!!, gracies que la cursa era en un 80% per corriols força tancats que en resguardaven del sol.
Després d’uns 2 km per pista per apropar-nos fins a la muntanya, girada brusca a l’esquerra i comença la 1a de les 3 grans pujades que ens hem trobat, encara estava molt compactat el grup i s’han fet unes petites cues, havies d’anar passant a alguns corredors i això amb un desnivell de quasi el 40%. Una putada si, però així son les curses de muntanya!! 😉
I com sempre passa després de la 1a pujada, la 1a baixada, tot i que una mica mes escalonada, entre corriols força estrets i tècnics que ens ha portat al 1er avituallament en el km 5,5. Molta aigua per que a la baixada s’ha aixecat molta pols i tenia la gola seca!!
Aquí ja es començava a estirar el grup i ja no teníem el problema del col·lapse!! Una vegada reposades les forces, i després d’uns 500m de treva, començava la 2a i mes llarga de les pujades, tocava passar dels 500m fins a una mica mes dels 1000m d’alçada, això si, ens han donat 3,5km per fer-ho!! jejeje
A la part final de la pujada he tingut algun moment de decaiguda, el sol picava, al ser a dalt no teníem el refugi dels arbres, i feia calor, molta calor, el 2on avituallament no arribava mai!! … però ha arribat, he reposat forces i a seguir, pel que podríem dir al tram mes lleig de la cursa, hem fet 2/3km de pista, en baixada i amb el sol de cara.
Però han tornat els corriols, en baixada i tècnics, com he gaudit!! A mes a mes tornàvem a baixar, el bosc ens tornava a refugiar i ens apropàvem al riu, així que la calor corporal baixava i els ànims pujaven!! Fins arribar al 3er avituallament situat al km 15,5 aprox, i on començaven l’últim tram de pujada però molt conegut per nosaltres.
Reposo forces, mirada de reüll al temps, 2h, perfecte, estava en temps!! i a pujar per un dels trams per mi mes bonics de la zona, creues el riu unes 3 vegades, rampes en zig-zag dures però amb un terreny tou que s’agafava molt be i caminant a les pujades i trotant a les petites baixades i els trams rectes he arribat fins a dalt, per afrontar la baixada final, tècnica amb molta pedra, però això es el meu terreny, m’encanta!! … s’ha de dir que a la pujada, imagino que per la calor passada, he començat a notar que el bessó dret es “clavaba” una mica, i que al final m’ha fet una mica la guitza per que no he pogut baixar còmode del tot.
I després de passar a alguns companys a la baixada, arribem a l’últim avituallament, km 19,5, he fet una mica d’estirament del bessó per que aguantes la part final de pista i asfalt i a seguir que ja ho teníem, encara que ens esperava una sorpresa final per un corriol curt però d’aquells que et fan recordar de la família de l’encarregat de marcar el tram, passem de nou al riu i ens plantem de nou al poble, amb un gran ambient a l’arribada a Aiguafreda.
Final 2:43:34, poc, però per sota del temps esperat, altre repte superat, ara ha esperar la Romanic Extrem!!
Us deixo el track per si algú vol fer el recorregut, que val molt la pena.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6357920
I tot i que no gaires, algunes fotos que he fet (espero anar afegint mes de l’organització!!)